Death Proof

You belong to me.

Una altre vegada... dues cares.

Un altre vegada sa mateixa historia de sempre. Es repeteix sense turar-se. Cada volta mes, i mes, i mes! Sense poder fer res per impedir-ho.
I que putes li esta passant a sa gent? I que cojons passa amb el mon?
Esteim sotmesos, molts de noltros, a qualque cosa, a qualque persona. De veres ho necessitam?
Estic plena de preguntes, de buits al meu esser, que potser, lo mes segur, no siguin resposos i no siguin omplerts.
Homo... tampoc me va sa vida, amb aixo. Pero crec que necesitam plantejar-nos sa vida una micona.

Dues cares, sa mateixa moneda. Dues cares, sa mateixa persona. Dues cares que tu no has demanades. Dues cares que no soportes, que no admets, que no les vols, que et fan oll. Dues cares que no et mereixes. Pero no importa... de moment.
Sort que hi ha gent sense rencunia, de veres, sort. I encara i aixi, al mon segueix predominant la llei de "l'ull per ull, dent per dent", per desgraci.

QUAN APRENDREM?
Ai, esser huma! Animal egoista...
Un altre vegada, dues cares.


PD: Me sap greu, pero el teclat no me deixa posar accents.